Dóna vida a les paraules

Les paraules són el patrimoni cultural més viu que pot existir. Amb elles reim, estimam, renyam, pensam i ens expressam. Són l’ànima del pensament. Per aquest motiu, és molt important no deixar-les perdre. Cada paraula que entra en desús és una petita mort que fa que els idiomes perdin essència i riquesa. La nostra identitat no només ve definida pel lloc on ens criam, sinó també per la nostra llengua. Per això, l’herència més valuosa seran sempre les paraules que van passant de generació en generació.

Des de l’Ajuntament de Montuïri, i en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Baleàrics i l’Associació de Varietats Locals de Mallorca, llençam la campanya “Dona vida a les paraules: són a les teves mans”. L’objectiu és intentar retornar a la vida o donar més ús a paraules que de cada vegada s’utilitzen en menys ocasions a la vila de Montuïri.

Dins cada sobre trobarem diverses llavors que seran la metàfora perfecta per fer viure aquests mots. Amb la seva sembra estarem difonent totes aquestes paraules. Les plantes que brotin d’elles, que no requereixen gaire aigua, representen perfectament allò que s’ha de fer amb tots els idiomes: tenir cura d’ells, regar-los diàriament i recollir els seus fruits. I és que una planta ben arrelada dona uns fruits més saborosos. Per això, tots aquells que sembreu les llavors heu d’intentar fer servir la paraula que us ha tocat en la vostra vida diària. Segurament els altres us demanaran: “Quin terme has fet servir?” i vosaltres ho podreu explicar i continuar amb la roda de la recuperació de les paraules.

T’animes a agafar la xapeta i començar a sembrar-les?

Alguns del mots que vos animam a sembrar són:

·  Anacoreta: Qui viu voluntàriament en la soledat i allunyat del tracte dels homes. DCVB.

·  Ballador: Part convexa d’un os, que va articulada dins l’extrem còncau d’un altre os, com per exemple, el ballador de l’anca (el còndil del fèmur). DCVB.

·  Binerbo: Foguera de festa que fan davant les cases la nit de matances. DCVB.

·  Caduf: Cada un dels recipients de terra, de metall o de fusta, amples de boca i amb un foradet en el sòl, que van lligats a la corda o cadena de la sínia i serveixen per treure l’aigua. DCVB.

·  Cucales: Conjunt de dues rotlanes d’espart o de palma, unides amb un cordó d’això mateix, que es posen davant els ulls de la bèstia que roda a una sínia o a un molí, perquè no es maregi. DCVB.

·  Escarràs: Estella o bocinet de fusta o de canya aficat dins la carn, o entre pell i carn. DCVB.

·  Esmussar: Causar una impressió aspra i desagradable a les dents pel contacte d’una cosa àcida, per un soroll estrident, etc. DCVB.

·  Espiell: Espiera; forat fet en una paret, en una porta, etc., per poder guaitar des de l’interior el que passa a fora. DCVB.

·  Espipellar: Picar, donar cop de bec, prendre amb el bec. Collir o prendre petites porcions d’una cosa, com grans de raïm, trossos de pa, etc. DCVB.

·  Guaret: Terra de conreu llaurada i encara no sembrada; especialment la que es deixa sense sembrar durant un o més anys perquè reposi. DCVB.

·  Jutipiri: Gest estrany fet amb la cara o amb les mans o contorsionant el cos, per fer riure o per riure’s d’algú; gest estrany que crida l’atenció i fa riure encara que no intencionadament. DCVB.

·  Ormeig: Conjunt d’eines o instruments d’un ofici, d’una feina; cadascun d’aquests instruments. DCVB.

·  Sull: En el joc de cartes, una carta sola d’un pal. DCVB.

·  Sus: Usat com a interjecció (sus!), serveix per a incitar algú a moure’s, anar avant, a anar-se’n d’un lloc. Fer una senyal perquè algú comenci a córrer, a treballar, a actuar, etc. DCVB.