La construcció del patrimoni territorial de Montuïri ha determinat el seu paisatge productiu. La construcció de la xarxa hidràulica de drenatge ha permès fer conreable les antigues i insalubres llacunes que envoltaven la vila i han determinat la seva estructura agrària actual. La conformen elements com eixugadors, síquies, torrents, marges o sínies, sempre utilitzant el sistema constructiu de pedra en sec, a més dels horts i sementers on és desenvolupen els cultius. L'horta, caracteritzada per un gran nombre de sínies, envolten el nucli urbà. Però sobretot extensos camps de producció de cereal eren el principals producte de la zona. Els molins de vent que avui ens dia encara ens acompanyen i l'existència de Sa Farinera complementen i tanquen el cicle de la producció de farina.

Patrimoni etnològic territorial

• Camps de cultiu ben conservats amb escassa urbanització.
• Possessions i Cases de Possessió: Constitueix ja de per sí un conjunt d'interès patrimonial rural prou important a destacar. (Son Fornés; Es Dau, S XIX; Alcoraia Vell, S. XIX; Tagamanent, S XVII; Son Toni Coll, S. XVIII; Son Company, S.XIX; Puig Moltó, S. XIV; Galiana, S.XVI; Son Ripoll, S. XVI-XVII; Sa Torre, S. XIV – XIX; Son Boivàs, S. XVI; Son Costa, S. XVI; Sabor, S. XV – XVI; Son Comelles i Es Rafal Aixat, S. XVI).

 

Estructures Hidràuliques

• Pous públics. Es solien situar sobre els principals camins d'accés. Tenien la funció d'abeurar els animals i les bèsties que anaven i venien del poble. (Es Pou del Rei i rentadors S.XIV-XV és sens dubte el més destacat del conjunt; De Sa Cova; Des Dau; D'en Socies i Del Torrent)

Compta igualment amb canals de drenatge; el Torrent de Pina; albellons; parats; síquies; sínies i horts; fonts i aljubs.

 

Molins de Vent (fora del nucli urbà)

• Molinar de Sa Torre (Molí den Fraret De titularitat pública, és actualment la seu del Museu arqueològic de Son Fornés; Molí des Velar de Sa Torre o den Cigala, S. XVII).
• Molinar de Can Gospet (Molí den Blau i Molí de Can Gospet o des Moliner).
• Molins periurbans (Molí de Can Comelles o de Can Ballester i Molí de Can Piedós (Son Perot Manera)
• Molins de possessió (Molí de Can Socies de Tagamanent, 1869; Molí de Son Boivàs; Molí de Son Manera; Molí de Son Costa; Es Molinot o Molí de Son Baco; Molí de Son Massanet i Molí de Son Vaquer S.XIX)

 

ANEIS Montuïri gaudeix de dos ANEIS:

• L'ANEI – 32 (Puig de Randa) el qual el comparteix amb altres tres municipis: Algaida, Llucmajor i Porreres.
• L'ANEI – 37 (Puig de St. Miquel) que pertany exclusivament del municipi de Montuïri.

 

El Puig de Sant Miquel i l'ermita de la Pau

La façana de l’oratori presenta dues pilastres als extrems i dues més als costats del portal; aquest és de llinda, amb un frontó semicircular que acull un ninxolet, actualment buit, amb la data de 1941 al llindar.

 

Històricament el Puig de Sant Miquel, o més concretament la Festa del Puig forma part del que podríem denominar "patrimoni intangible" dels montuïrers.

Aquest santuari ja apareix documentat l'any 1396, quan s'adjudicaren a l'ermità Bartomeu Aguilar dues cases al puig d'en Romanyà, posteriorment dit de Sant Miquel, per part de la Universitat.

Al 1525, Pere Mas deixà, en el seu testament, un cens anual de deu lliures a l'església del puig de Sant Miquel, que ja havia esdevingut santuari, sota l'advocació d'aquest sant. Al 1646, l'oratori fou reformat i s'hi col•locà, al 1647, una escultura de la Mare de Déu, adquirida pel consell municipal, que va ser renovada l'any 1845 i restaurada el 1987.